16 de febr. 2015

remémorant Adèle mortadelle*

Adèle mortadelle,
d'Audrey Calleja
l'atelier du poisson soluble, 2009.

À pèine le temps de sortir de son rêve
qu'un nouveau jour se lêve...
I no és la primera vegada que presento aquesta història d'Audrey Calleja, (deu ser l'estranya admiració que sento per la protagonista, que em sembla tenir-la i sentir-la a prop).
Per a la "princesse Adèle" la vida va i ve. Té una mare, un pare, dues germanes.
La vida va i ve: els jocs d'infants i adolescents, les bromes i les burles,
les petites disputes del dia a dia.
De mica en mica, tot s'engrandeix i vénen les grans disputes.
 Un trencament absolut: una separació familiar.




I l'aparició del gat com a personatge confident, el que protegeix el silenci i l'angoixa dins del coll de la "princesse Adèle".

Je me retrouve propulsée dans le monde
des adultes.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada