Xavier Salomó
Seuil Jeunesse, 2014
Un àlbum que narra, mitjançant el fil de les imatges, el viatge d'un cavaller de capa vermella i el seu cèrvol cap al lloc devastat
I allà, al fons, la central nuclear i una porta d'entrada.
OFF.
Aturar-se i tornar a començar.
OFF.
El 26 d'abril de 1986 jo tenia 10 anys i
d'aquell dia recordo la imatge de ma mare escoltant la ràdio,
que anunciava la tragèdia de Txernòbil.
Ens va dir, a la meva germana i a mi: "-No surtiu de casa". No recordo molt bé com van ser els següents dies,
tan sols una por indefinida, estranya.
Aquesta imatge ha estat adormida fins Fukushima.
Alguns mesos després del desastre japonés,
sense saber massa què estava fent, com un somnàmbul,
vaig començar a dibuixar el què esdevindria OFF.
el magnífic llibre d'Igor Kostin "Txernòbil,
confessions d'un reporter",
"La Carretera" de Cormac McCarthy, les pel·lícules de Miyazaky (com és habitual), i,
molt especialment la música de Trent Reznor i de Nick Cave.
OFF existeix, també, una mica gràcies a ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada