19 de nov. 2017

Fotini Tikkou

kids
Fotini Tikkou
La il·lustradora que va néixer a Grècia i que actualment resideix a Copenhagen, després d'haver passat un llarg temps vivint a Barcelona.
Gran part de les seves imatges, fetes amb la tècnica del gouache i emprant els llapis de colors, representen petites escenes de boscos, de nenes i nens en llibertat, i d'una ciutat danesa que és acollida amb el caliu mediterrani i vista des dels ulls de la multiculturalitat. Una vida una mica més acolorida, gràcies.
children
dancing ladies
in the woods


14 de nov. 2017

Gnoma...

GNOMA, els orígens...
Un espectacle de titelles ideat per la companyia Pea Green Boat.

Guió: Emilia Esteban Langstaff & Eduard Blanch Barbany
Direcció, construcció d´escenografia i titelles: Eduard Blanch Barbany
Manipulació, construcció de titelles: Emilia Esteban Langstaff
Música: adaptació de temes tradicionals irlandesos a càrrec de Lisa Bause
Vestuari: Patricia Viossà
  
“Gnoma” és un espectacle de titelles sobre el repte de la convivència i l'amistat, les diferències i l'acceptació dels altres.




9 de nov. 2017

Tuija Heikkinen

Almost singing in the rain
Tuija Heikkinen viu a Rovaniemi, no gaire lluny d'aquí, i dedica gran part del seu temps a allò que més li agrada: a construir petites escenes de la vida quotidiana a través de l'art tèxtil.
Building towers



5 de nov. 2017

Una nova terra, de Francesc Candel i Cesc



Una nova terra
Text de l'escriptor i activista Francesc Candel i il·lustrat per Cesc
Una obra reeditada per Rosa Sensat en la seva col·leció "Mars".
El text es va escriure l'any 1967 en castellà i es tradueix al català, per la pedagoga Marta Mata i directora de la col·lecció "Desplega vela" de l'editorial La Galera. Una joia que, passats 50 anys, torna a les nostres mans amb més força que mai.
Un llibre que ens apropa la realitat, a través dels ulls d'una criatura, de la immigració espanyola. De la construcció d'una identitat. Un llibre on s'il·lustra tota una família que inicia un viatge (en tren), amb els seus neguits i temors, deixant enrere un paisatge i el poble d'origen, fins a arribar a una altra ciutat, on el pare ja ha aconseguit feina. Allà, en aquella nova terra s'aconsegueix, amb esforç, un habitatge digne, la possibilitat d'anar al parc i fer-se entendre en una altra llengua. Els infants, a més, accedeixen a l'escola, el més important, encara que "tots parlessin diferent" i se sentissin apretats en una classe... Allò formava part d'aquella nova terra, la que es va construir entre tots i totes, la dels "nous catalans"!
Un viatge cap a una nova terra i el fet de qüestionar-se preguntes un cop s'arriba a un nou destí:
El que jo no sé és d’on sóc, ara. Jo era del meu poble; però ara, d’on sóc?“.
Una nova terra: la història de moltes famílies, les nostres.



1 de nov. 2017

tardor, Maria Palet

Tardor sense pluja, ni bolets, ni castanyes.
On és la tardor...?, s'haurà perdut, potser?
La Maria Palet ens la recupera amb aquest collage.


29 d’oct. 2017

Flipbook Kiosk, de NAPA BOOKS

Posa't un flip book a la teva vida!
Però qui no ha tingut mai un flipbook a les seves mans?
Personalment, m'apassionen i m'apassiona també "deformar" aquests mini llibrets amb imatges soltes, simples, amb algun detall, i que avancen ràpidament en passar les pàgines. Una vol saber quina història s'amaga i, sense pensar-ho dos cops, fer anar el llibre en totes direcciones: des del principi fins al final; i, des del final fins al principi. I tornar a començar. Fins a deixar l'obra pràcticament mig doblegada.

El cas és que un dels primers inventors d'aquest "artefacte" va ser el litògraf anglès John Barnes Linnett l'any 1886 i que sota el nom de "quineògraf" (imatge en moviment), una forma d'animació en utilitzar un seguit d'imatges lineals, fins a jugar un rol destacat en el cinema. I pensar que actualment ens pot semblar una novetat o una "joguina" per a petits i grans...!

La llarga vida dels flipbooks..., i és que tot té el seu origen. A mi, els que m'agraden de debò són aquests finlandesos que em van caure a les mans la passada primavera: NAPA BOOKS. Un segell independent, artesanal, fundat l'any 1997 a Helsinki, per l'artista Jenni Rope.
Sensacionals... Tot un bon equip.

Ara toca gaudir-ne
.
.
.
.



25 d’oct. 2017

Julia Bíbor

in the kitchen
Blaus aquarel·lats de la Julianna Bíbor.
Objectes del quotidià i abstractes que capta la nostra mirada.
bus
plant

cloud
projector

22 d’oct. 2017

Duermevela/Entreson, de Ramon Paris

Un nou personatge del darrer llibre de l'il·lustrador Ramón París.
Ella és l'Elisa, l'heroïna que no pot dormir a les nits i fuig cap al país d'Entreson/Duermevela. 
Publicat per Ekaré.
I tu, on aniries si no poguessis dormir?


18 d’oct. 2017

Àlbum Barcelona

ÀLBUM BARECLONA

Àlbum Barcelona és una iniciativa destinada a donar visibilitat i rellevància social a l’àlbum i·lustrat amb propostes que volem desenvolupar conjuntament amb llibreters, biblioteques i escoles. Perquè pensem que l'àlbum és imprescindible per construir una societat amb esperit lliure i literari.

Celebro que existeixi aquesta iniciativa i que 12 editorials facin força i escampin les múltiples possibilitats de l'àlbum. I com tot en aquesta vida, partim d'un clar manifest proclamat i llegit en veu alta ja fa uns mesos i que defensa el gènere de l'àlbum i que en aquests moments, pretén arribar, a través d'una varietat d'activitats, arreu de Barcelona i comarques.
I és que això comença ja: del 6 al 12 de novembre tindran lloc trobades, xerrades i altres actes de gran importància en diferents punts de la ciutat de Barcelona i arreu.
En aquest enllaç hi trobareu el menú sencer: ÀLBUM BARCELONA.
Llarga vida a l'àlbum!

11 d’oct. 2017

Cappuccetto Rosso

"Cappuccetto Rosso", la darrera serigrafia de la Elisa Talentino.
La caputxeta vermella, la més versionada, la més estimada, la més temuda...,
sempre ens sorprèn. Eterna caperucita...



5 d’oct. 2017

Sota la pell del llop, Eva Martínez Pardo

Sota la pell del llop
Acompanyar les emocions amb els contes tradicionals

Eva Martínez Pardo
Editorial Graó
Publicat en català i castellà.
Il·lustracions de Gisela Bombilà
Pròleg de Jaume Centelles

Una lectura que ens arriba a través del boca a boca, com aquella història que ens regala la tradició oral més propera i encara latent, amb totes les seves formes i manifestacions. Un llibre que, amb el pròleg d'en Jaume Centelles, ens descobreix el talent i la sensibilitat de l'Eva Martínez Pardo, mestra, terapeuta, formadora de formadors i anomenada tale singer del Renaixement. Una persona a qui ens agradaria veure-la en escena. I és que poques vegades haurem llegit un pròleg-agraïment tan encisador, amb ganes de travessar el mirall i poder-nos deslliurar d'una caputxa tantes vegades versionada.

Però, i qui voldria escoltar tants contes a hores d'ara?
Per a què tants contes?
I, quins contes...?

És interessantíssim descobrir com neix aquest llibre, com diu l'autora: fruit del moviment que li han generat dos amors: d'una banda, l'educació, vocació des de la seva infantesa i, d'altra banda, els llibres. I, de mica en mica, creix un profund interès pels contes. Dos elements que, per a molts i moltes de nosaltres compartim i formen part de les nostres vides. Quan educació i plaer per la lectura es fusionen molts defensem que esdevenen imprescindibles pel creixement de les persones, més enllà de la intenció moral dels contes o de prendre o no consciència del nostre món afectiu i emocional. Perquè des del començament d'aquest llibre que l'autora, en traçar un camí clar i honest: els contes no serveixen per a explicar les emocions, sinó que ofereixen una comprensió profunda de l'essència humana, amb totes les seves llums i totes les seves ombres, tot és fa més esperançador i real.

Sota la pell del llop, com si es tractés d'un perfecte conte popular, es divideix en tres parts: en la primera, s'estableix un marc teòric entorn aquesta mirada subtil i respectuosa en aquest acompanyament de les emocions, a través del valor dels contes. I per això, i en primer lloc, caldrà llençar les primeres pedretes que permetin a la persona educadora, revisar la seva actitud i prendre consciència d'acompanyar els seus sentiments de l'infant, de deixar-lo ser, de deixar-lo expressar-se, que sigui capaç de transitar i elaborar els s entiments a partir d'un o un altre conte que ens brinda la tradició oral i, de retruc, acompanyar-lo de retorn cap a casa.
En la segona part, la importància dels contes de la tradició oral queda palès. Així com el dret que tenen els infants, joves i adults d'escoltar-los i reviure'ls. I la idea és clara: regalar un conte en veu alta, lluny de qualsevol intenció didàctica o voluntat moralitzadora. Parlar del que tenim allà davant: del personatge malèfic, del bé i del mal, de l'univers ombrívol, de la princesa enverinada, l'heroï que ha caigut en un parany. I és quan la infància es topa amb un sense fi de conflictes, els propis de la infància i que amb pas ferm, no ens queda una altra opció que vénce'ls i alleugerir la nostra ansietat.
I sí, necessitem explicar contes, necessitem escoltar-ne més. Més contes, per favor. Contes que ens permetin créixer veritablement com a persones en un marc de respecte i dignitat. Els infants, els adults, necessitem, urgentment, un ventall ric de contes per humanitzar-nos.
Los cuentos tradicionales
En la tercera part, els contes entren en acció i s'exposen algunes experiències amb diferents contes duts a terme en diversos àmbits educatius. Són experiències en les quals nens i joves i adults queden sacsejats pels personatges o situacions que cal fer front, en companyia, en tot moment, d'altres personatges i de la mirada atenta i curosa de l'adult. Realment molt inspirador.
Una travessia pels propis conflictes de l'ànima i els éssers humans.


3 d’oct. 2017

3 d'octubre

Són moments d'infinita tristor, intranquil·litat, malestar, incomprensió..., sentiments que busquen tranformar-se en el camí cap a l'esperança i la construcció del diàleg.
Des d'aquí rebutjo qualsevol tipus de violència. No m'agrada i em fa por.

*Cartell de Valentí Gubianas.



27 de set. 2017

Mudeu Digital d'Il·lustració Contemporània

Transformant Ilustrarium en un Museu Digital d'Il·lustració Contemporània...
Just a l'inici d'aquest darrer estiu em va arribar la gran notícia de la transformació d'Ilustrarium, un projecte ideat per la Marta Ardite, historiadora de l'art, educadora i una persona que desprèn absoluta passió entorn l'art en l'àmbit i acció educativa.
La proposta, inicialment, va ser presentada a la campanya "Fem educació", impulsada per la Fundació Jaume Bofill que promou projectes d'innovació educativa. La bona notícia va ser que va quedar seleccionat juntament amb altres dotze iniciatives més entre més de 90 participants en la convocatòria. Això ens va alegrar moltíssim. Coneixem bé la Marta i sabem que hi aboca amor, sensibilitat i bellesa en cadascuna de les parts dels seus treballs entorn l'art i, enguany, en aquest Museu que just esperem que comencia a caminar...
El que es pretén crear és una plataforma digital dedicada al món de la il·lustració actual per donar a conèixer el treball d'alguns dels principals autors amb una finalitat educativa, és a dir que serveixi principalment com a eina pedagògica per a escoles i famílies de tot arreu amb els objectius principals de potenciar la creativitat i el desenvolupament d'un pensament crític.
Per saber-ne més sobre el projecte i per tal que aquesta plataforma esdevingui una realitat que realment pugui arribar a infants, joves i adults, no dubte de veure la presentació de la web del projecte a través de Goteo i poder fer una petita aportació.
Nosaltres ja hi hem participat i esperem col·laborar amb aquest Museu ben aviat!




25 de set. 2017

Un tast d'allò de la Gisela Bombilà

En aquest inici de tardor em fa il·lusió apropar-me als projectes personals de la il·lustradora
Gisela Bombilà, descoberta al llarg d'aquest darrer estiu arran d'una lectura que aplaudeixo: "Sota la pell del llop", escrita per l'Eva Martínez Pardo. Avui fem un delicat tast. Demà, serà una altra història.


20 de set. 2017

Les imatges de la Manon Gauthier

Algunes imatges elaborades amb llapis i paper i molta sensibilitat que ens deixen amb l'ànima reposant en un parc de fulles i esquirols, en una habitació de casa, en una roca enmig de les onades...
De la canadenca Manon Gauthier.


17 de set. 2017

El gat amb botes...

Ep!, qui és aquest que fa la reverència?
El coneixeu?
Reconeixeu aquest barret,
aquest sarró,
aquestes botes...?
.
.
.
Ah!
El gat amb botes,
l'adaptat per l'Enric Gomà i en Christian Inaraja.
Publicat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
El gat amb botes, el que se les sap totes, ha revifat, ha tornat.
Compte amb el gat, que fou i serà tot un clàssic!


12 de set. 2017

Escola de fantasia, Gianni Rodari

Escola de fantasia 
Reflexions sobre educació
Gianni Rodari
Il·lustració de portada: Bruno Munari
Traducció: Bel Olid
Blackie Books

Llegir en Gianni Rodari, periodista, mestre, pedagog de la fantasia i revolucionari de la literatura és i serà sempre una alenada d'aire fresc. En el llibre Escola de fantasia es recopilen un seguit d'articles publicats entre els anys 1966 i 1980 que tornen per regirar-ho tot, per posar-ho tot en dubte i creure més en una escola que és possible transformar.
La fantasia que crea, l'escola que es repensa i que es capgira.
Escola de fantasia ens arriba com un regal que, després de gairebé 40 anys, no ens pot deixar indiferents. Une escola de fantasia que necessita el seu temps, dedicació i estima per fer el seu camí. Una escola de fantasia que ha d'anar acompanyada de tots i totes: infants, nens i nenes, conserges, mestres, famílies... Una escola de fantasia que ens visqui i ens transformi com a persones.
Una necessària escola de fantasia.


6 de set. 2017

Un dia perfecte

Una imatge purament visual i "senzilla" del llibre Un dia perfecte,
de la Jennifer Yerkes i publicat per A buen Paso.
Una imatge d'un llibre que m'agrada especialment per aquesta cura de narrar-nos amb imatges com transcorre el temps.

30 d’ag. 2017

TRICICLO

TRICICLO
Un estiu de llegir més i variat, a més de dedicar temps a familiaritzar-me amb la llengua portuguesa de la mà d'un passatemps anomenat TRICICLO, una idea pensada, dissenyada i il·lustrada per tres amics: l'Ana Braga, la Inês Machado i en Tiago Guerreiro, els tres fundadors de Triciclo editora, una micro editorial que neix l'any 2017. Una primera publicació d'una tirada de 400 exemplars, on el blau i el groc es fusionen per fer-nos partícips d'un fil narratiu que té com a ciutat de fons Lisboa. Una proposta interactiva i alhora un passeig per llocs gens turístics i ben pensats per a infants i adults, en dies plàcids d'estiu.
Els amics de Triciclo estan preparant el número de tardor i l'esperem amb deler!