25 de set. 2017

Un tast d'allò de la Gisela Bombilà

En aquest inici de tardor em fa il·lusió apropar-me als projectes personals de la il·lustradora
Gisela Bombilà, descoberta al llarg d'aquest darrer estiu arran d'una lectura que aplaudeixo: "Sota la pell del llop", escrita per l'Eva Martínez Pardo. Avui fem un delicat tast. Demà, serà una altra història.


20 de set. 2017

Les imatges de la Manon Gauthier

Algunes imatges elaborades amb llapis i paper i molta sensibilitat que ens deixen amb l'ànima reposant en un parc de fulles i esquirols, en una habitació de casa, en una roca enmig de les onades...
De la canadenca Manon Gauthier.


17 de set. 2017

El gat amb botes...

Ep!, qui és aquest que fa la reverència?
El coneixeu?
Reconeixeu aquest barret,
aquest sarró,
aquestes botes...?
.
.
.
Ah!
El gat amb botes,
l'adaptat per l'Enric Gomà i en Christian Inaraja.
Publicat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
El gat amb botes, el que se les sap totes, ha revifat, ha tornat.
Compte amb el gat, que fou i serà tot un clàssic!


12 de set. 2017

Escola de fantasia, Gianni Rodari

Escola de fantasia 
Reflexions sobre educació
Gianni Rodari
Il·lustració de portada: Bruno Munari
Traducció: Bel Olid
Blackie Books

Llegir en Gianni Rodari, periodista, mestre, pedagog de la fantasia i revolucionari de la literatura és i serà sempre una alenada d'aire fresc. En el llibre Escola de fantasia es recopilen un seguit d'articles publicats entre els anys 1966 i 1980 que tornen per regirar-ho tot, per posar-ho tot en dubte i creure més en una escola que és possible transformar.
La fantasia que crea, l'escola que es repensa i que es capgira.
Escola de fantasia ens arriba com un regal que, després de gairebé 40 anys, no ens pot deixar indiferents. Une escola de fantasia que necessita el seu temps, dedicació i estima per fer el seu camí. Una escola de fantasia que ha d'anar acompanyada de tots i totes: infants, nens i nenes, conserges, mestres, famílies... Una escola de fantasia que ens visqui i ens transformi com a persones.
Una necessària escola de fantasia.


6 de set. 2017

Un dia perfecte

Una imatge purament visual i "senzilla" del llibre Un dia perfecte,
de la Jennifer Yerkes i publicat per A buen Paso.
Una imatge d'un llibre que m'agrada especialment per aquesta cura de narrar-nos amb imatges com transcorre el temps.

30 d’ag. 2017

TRICICLO

TRICICLO
Un estiu de llegir més i variat, a més de dedicar temps a familiaritzar-me amb la llengua portuguesa de la mà d'un passatemps anomenat TRICICLO, una idea pensada, dissenyada i il·lustrada per tres amics: l'Ana Braga, la Inês Machado i en Tiago Guerreiro, els tres fundadors de Triciclo editora, una micro editorial que neix l'any 2017. Una primera publicació d'una tirada de 400 exemplars, on el blau i el groc es fusionen per fer-nos partícips d'un fil narratiu que té com a ciutat de fons Lisboa. Una proposta interactiva i alhora un passeig per llocs gens turístics i ben pensats per a infants i adults, en dies plàcids d'estiu.
Els amics de Triciclo estan preparant el número de tardor i l'esperem amb deler!

26 d’ag. 2017

L'art d'en Quim Torres

El Diluvio Universal
Quim Torres i les seves aventures il·lustrades.
En Quim, que néixer a Castellserà (Balaguer), diu que li apassiona explicar històries a través del dibuix. Sabeu què? Que en Quim, si no m'equivovo, va ser el primer, primeríssim il·lustrador que va voler-me agrair, en persona, algun d'aquells "articles" que vaig escriure sobre algun festival de circ i literatura i llibres que s'acostuma a celebrar a Barcelona. No recordo en quina edició, però allà hi havia alguna cosa: un mural il·lustrat que em va encantar, era d'en Quim! I jo, sense saber-ho?
En fi, que van passar els dies, els anys i, en Quim es va passejar per un petit tresor una mica més real i palpable per deixar-nos la seva simpatia, la seva espontaneïtat en la mirada. I així, sense més misteri: les seves obres d'art.
Tant de gust Pere Calders
Les aventures de Compère Lapin


La fille du illusionniste
Les aventures de Compère Lapin
La noche más noche

Continuarà...


23 d’ag. 2017

POEMAS DO CONTA-GOTAS


POEMAS
DO
CONTA-
-GOTAS 
Poemes escrits per en Joao Pedro Mésseder
Il·lustrats per la Ana Biscaia
Publicat pel segell portugués Xerefé.

En aquells dies intensos de ruta lectora i llibreries per diferents racons de Portugal una arriba a entendre una mica més el sentit d'una producció i edició i usos dels llibres per a infants. Sembla que les ciutats comencen a despertar i deixar la mandra enrere, van renaixent, es van desprenent de la grisor i dels moments més durs i foscos. El color, amb tots els seus matissos, adopta un protagonisme clau en aquestes noves maneres de narrar.

Poemas do conta-gotas és un clar exemple que, a dues tintes i amb traç lleuger i tremolós de llapis, es pot expressar la brevetat d'uns poemes que parlen de..., d'un matí de pluja, d'un passeig, d'una casa, d'una tarda de primavera, d'un niu, de les camèlies, d'un pintor que imaginava. Del que un es troba pel camí. I dit tot amb les paraules justes. Que amb poques paraules es pot arribar a dir molt.
Poemas do conta-gotas  és un llibre que ens hi cap a les mans i l'acollim al cor. Un llibre de petit format i amb aires artesanals publicat per "Xerefé", un petit segell editorial que es va fundar l'any 2014 a la ciutat portuguesa de Coimbra, per la mateixa Ana Biscaia. Aquests són altres llenguatges visuals que es deixen entreveure en aquest nou camí editorial portuguès.

20 d’ag. 2017

Sous la lumière...

Sous la lumière, les oiseaux
Un curt d'animació escrit, dissenyat, animat i dirigit per la Marjolaine Perreten
autodidacta i exploradora de l'animació en 2D i formada en disseny multimèdia a l'escola d'arts i comunicació ERACOM de Laussane. Tot un descobriment on trobar una breu filmografia, una galeria fotogràfica de "moments invisibles" i alguns esbossos i dibuixos inacabats.

18 d’ag. 2017

Barcelona





Imatges d'interior del llibre d'esbossos "Barcelona",
de l'il·lustrador David Pintor i publicat per Kalandraka.
.
.
.

I creure en la convivència entre les persones que habiten els pobles, les ciutats. Si us plau.
.
.
.


15 d’ag. 2017

Rio Acima, de Vanina Starkoff


Rio Acima, de Vanina Starkoff
Orfeu Negro
Títol original: Pelo Rio
Adaptació del portuguès brasiler: Joao Berhan

D'entre un bosc protegit de llibres que parlaven altres llengües vaig anar a parar, sense rems ni canoa, a Rio Acima (riu amunt), de l'autora argentina i resident des de fa un temps al Brasil, Vanina Starkoff.
Una evident coberta de colors vius i de fons groc van cridar l'atenció de tots els meus sentits. Vaig voler conèixer la història d'aquell riu amunt i les ànimes navegants.

Rio acima, todos vao...
Un riu amunt que l'autora coneix de primera mà i que el dedica a aquelles persones que s'ha trobat pel camí. Una travessia per fer-la en vaixell, barca o canoa, amb noms propis i personalitzades. Un viatge amable on, cadascú al seu ritme i a la seva manera, arriba allà on vol arribar. Un viatge on, si aixeques la mirada, veuràs aus exòtiques blaves, escoles flotants i algú que et dóna la benvinguda.
Un viatge sense rumb, vibrant que amb la força dels acrílics tot esdevé un cant subtil a la convivència, a voler recuperar la vida en comunitat. 
Un riu ple de vida en un precís instant.
Riu amunt, mar endins. 
Tots arriben on volen arribar.


11 d’ag. 2017

El món dins d'una llibreria...

Il·lustració de benvinguda, de la Mafalda Milhôes
L'estiu passat vam inaugurar, a la nostra manera, una ruta lectora un xic peculiar: anar de llibreria en llibreria. Viatges amb aturades literàries i necessàries que en algun moment de les nostres vides havíem tingut el costum de fer i que així hem volgut continuar.
I amb certesa podríem dir que, després de visitar la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya d'enguany, vam voler explorar el que ja feia temps ens estava cridant l'atenció: la producció i els usos del llibre (infantil i juvenil) d'algunes editorials portugueses.
Cal aclarir que, tot i que el nostre itinerari tenia la intenció d'aproximar-se al món editorial portuguès, desconeixíem que poguéssim quedar tan enlluernats i amb el cap ple de dubtes i interrogants després de visitar cadascuna de les cases on habiten i conviuen llibres i, sobretot, persones humanes.
Lisboa ens donava la benvinguda.

Primera parada: IT'S A BOOK, Rua Forno do Tijolo, 30 A Lisboa 1170-137.
It's a book
La descoberta d'aquesta llibreria oficina té el seu origen a la xarxa social i la curiositat ens va portar fins a aquest petit indret, on tot està perfectament calculat i mesurat, amb un fons de llibres específics i selectes. Al capdavant del projecte hi ha l'António Alves, de família portuguesa, encara que nascut i educat al Canadà. L'António és escultor i professor d'art i, estar envoltat de llibres mai ha estat suficient. Amb aquest projecte de llibreria i espai de formació, inaugurat el novembre del 2016, vol viure una aventura i apropar-la als altres.
It's a book (foto arxiu)
Segona parada: Baobá livraria, la teníem present en el nostre cap, però afortunadament l'exploradora LIJ Ana Garralón ens la va acabar de recomanar. No ens la podíem perdre.
Baobá
I resulta que al darrere i al capdamunt del projecte, també inaugurat pels volts de la passada tardor, hi ha la Carla, editora de Orfeu Negro.
Mentre recorríem els espais d'aquella llibreria, comentàvem i ens miràvem, amb discreció, això i allò, quan, de sobte, ens va sobtar l'atenció i l'acollida de la Carla, i que en no-res ens va fer cinc cèntims del projecte, que quedava clar. I esclar, vam començar a entendre moltes coses.
I és que d'aquesta manera, editors i convertits a llibreters s'asseguraven que els llibres circulessin de veritat, evitant que quedessin arraconats en les grans superfícies... Per tant, estava tot perfectament pre dissenyat, planificat.
Aparador de Baobá

I sí, aquells "azulejos" que envaïen carrers i edificis, envoltaven amb encant tota la façana d'una recent llibreria que en poc temps ja havia començat sessions de narració oral.
El pati de Baobá
I de Baobá, tot celebrant el dia mundial dels avis i àvies, cap a una altra llibreria recomanada per la mateixa llibretera! Així anàvem posant punt i fnal al passeig llibresc per Lisboa.

Tercera parada: Ler Devagar

Ler Devagar
Ler Devagar (Llegir lentament) impressiona tan sols entrar i la mirada va en direcció la bicicleta voladora que penja del sostre. La innovadora llibreria, gestionada i cofundada per José Pinho,  conserva encara els aires d'una antiga impremta, situada dins el modern espai LX Factory, al barri d'Alcántara. Un espai de trobada, de tertúlies, de cafè i llibres rars, d'ascendir escales i vorejar passadissos que et porten cap a sales d'exposicions temporals. Un concepte on s'hi barreja l'olor de maquinària antiga amb la modernitat.
La planta de dalt

I de Lisboa cap a Oeiras: una invitació inesperada que vam acceptar amb molt de gust.
Quarta parada: GATAfunho

GATAfunho
Enmig de la nostra ruta lectora, una llibretera atenta i curiosa, la Inés, ens va convidar molt eufòricament a conèixer el seu espai ubicat al poble d'Oeiras, a poc menys de quinze minuts en cotxe. I així va ser com a la sortida de Lisboa ens vam plantar allà davant, ben puntuals a la nostra cita inesperada. Un d'aquells matins per recordar. I es tronava a repetir la història: al darrere d'aquell projecte hi havia mare i filla, l'Ana Paula Faria i la Inés Aranjúo, editores i llibreteres. Gatafunho és això: d'una banda, segell editorial independent i, d'altra banda, llibreria amb un espai per a la infància i per als adults. A més a més, comparteixen l'espai amb una associació molt activa i cultural de narració oral. Cal dir que GATAfunho ha patit també els seus alts i baixos, i, després d'un temps instal·lada a Lisboa, van decidir de trobar un entorn desprovist de llibreria. Oeiras va ser el destí.
Racons de Gatafunho
Una llibreria ubicada en un poble aparantment tranquil i avorrit, a tot color, gairebé amb aires tropicals i artesanals i amb una gata que, molt amablement, ens va deixar seure a la seva butaca vermella. 
Gatafunho infantil
Aquí vam constatar, una altra vegada, el gran predomini de títols en altres llengües. Un aspecte que es reiterava en les visites a les llibreries i que ens deixava pensant en aquest aspecte. I l'interrogant s'anava fent més i més gran.
L'espai d'adults
L'espai d'adults
Vam tornar a ser conscients de com aquells "azulejos" autèntics tornaven a envair, aquesta vegada, els interiors de l'espai d'adults i del que va ser la casa privada del marquès de Pombal...!
Va ser un plaer haver acceptat aquell tastet matinal.

De Oeiras cap a les meravelles d'Óbidos.
Cinquena parada amb cafè inclòs: O BICHINHO DE CONTO
O BICHINHO DE CONTO
I arribar a un petit paradís enmig de la natura.
En arribar, la Mafalda Milhôes, la fundadora d'aquest gran projecte ens van obrir les portes i de seguida ens va preparar un cafè ben gustós. I amb un castellà ben bé impecable, ens va explicar el conte. O Bichinho de conto existeix des del 2003 i, ara que farà els 15 anys, voldran celebrar-ho amb una gran festa. De fet, va ser la primera llibreria infantil i juvenil que es va aixecar a Portugal.
Un projecte que, després de donar moltes voltes, s'instal·là a Óbidos, una ciutat emmurallada a l'oest de Portugal. Un projecte que es reinventa amb els anys i que un cop es topen amb el havia estat l'antiga escola rural del poble, hi aboquen totes les seves idees i forces per remodelar i preservar i construir una veritable llar literària i artística, envoltat de cabres i ovelles que se'n cuiden de mantenir la gespa en perfecte estat.
La cabra que també volia llegir
L'ànima i el cor de O Bichinho de conto és la Mafalda Milhôes, formada en Arts gràfiques, dissenyadora, autora i mediadora de lectura. I junt amb el Pedro, el seu company, impremter, han expandit el projecte cap a un segell editorial propi.
Una llibreria que esdevé una llar que acull els projectes que li donen sentit a aquests "animals dels contes", des d'una perspectiva molt humana.
Per a la Mafalda llegir és: ouvir, ser, estar e sentir.
L'interior de la llibreria
Alguns llibres
El jardí: en procés
El temps volava, el cafè que ens havíem pres de bon matí s'havia esvaït d'entremig d'aquell prat i començava a sortir el sol. Quin paradís...

Però Porto ens esperava.
Sisena parada: Papa livros/Tcharán
Papa-livros Tcharán
“Sempre quis ter uma livraria, achava que era quando fosse velhinha e estivesse reformada, mas resolvi antecipar esse sonho”, és el que afirma la fundadora de la llibreria Adélia Carvalho, la que va ser mestra d'infantil i decidí inaugurar-la l'any 2010, en moments realment inestables i complicats al país. Però era el seu repte. I no ho va fer sola, al projecte es va afegir la dissenyadora i il·lustradora Marta Madureira. I van trobar el lloc adequat per instal·lar-s'hi: la Rua Manuel Bombarda, un indret molt actiu on proliferen galeries d'art i una ruta dedicada a l'street art d'altíssima qualitat!

Papa-livros era una altra història i també tenia la seva personalitat, malgrat no em quedés clar si allò s'aproximava més a una cafeteria o galeria d'art o bé un museu de llibres. D'altra banda, però, també hi havia lloc per al segell Tcharán. Ah!, anava lligant caps. Era l'espai perfecte, doncs, per què l'editorial disposés també de la seva pròpia llibreria? Seria aquesta la idea? La cadena del llibre (infantil i juvenil) consistia en això? Ai, quants dubtes.
En aquesta ocasió, tot i que no vam tenir el plaer de xerrar amb les editores i qui ens va atendre no mostrava massa entusiasme en intercanviar ni un mot, vam marxar "xino-xano", tot mirant-nos de reüll i omplint els carrers de més interrogants.
Calia pair i digerir aquest aventura llibresca viscuda de manera intensa, calmada i, sobretot, tan vital per a nosaltres.

Continuarà.