19 de nov. 2017

Fotini Tikkou

kids
Fotini Tikkou
La il·lustradora que va néixer a Grècia i que actualment resideix a Copenhagen, després d'haver passat un llarg temps vivint a Barcelona.
Gran part de les seves imatges, fetes amb la tècnica del gouache i emprant els llapis de colors, representen petites escenes de boscos, de nenes i nens en llibertat, i d'una ciutat danesa que és acollida amb el caliu mediterrani i vista des dels ulls de la multiculturalitat. Una vida una mica més acolorida, gràcies.
children
dancing ladies
in the woods


14 de nov. 2017

Gnoma...

GNOMA, els orígens...
Un espectacle de titelles ideat per la companyia Pea Green Boat.

Guió: Emilia Esteban Langstaff & Eduard Blanch Barbany
Direcció, construcció d´escenografia i titelles: Eduard Blanch Barbany
Manipulació, construcció de titelles: Emilia Esteban Langstaff
Música: adaptació de temes tradicionals irlandesos a càrrec de Lisa Bause
Vestuari: Patricia Viossà
  
“Gnoma” és un espectacle de titelles sobre el repte de la convivència i l'amistat, les diferències i l'acceptació dels altres.




9 de nov. 2017

Tuija Heikkinen

Almost singing in the rain
Tuija Heikkinen viu a Rovaniemi, no gaire lluny d'aquí, i dedica gran part del seu temps a allò que més li agrada: a construir petites escenes de la vida quotidiana a través de l'art tèxtil.
Building towers



5 de nov. 2017

Una nova terra, de Francesc Candel i Cesc



Una nova terra
Text de l'escriptor i activista Francesc Candel i il·lustrat per Cesc
Una obra reeditada per Rosa Sensat en la seva col·leció "Mars".
El text es va escriure l'any 1967 en castellà i es tradueix al català, per la pedagoga Marta Mata i directora de la col·lecció "Desplega vela" de l'editorial La Galera. Una joia que, passats 50 anys, torna a les nostres mans amb més força que mai.
Un llibre que ens apropa la realitat, a través dels ulls d'una criatura, de la immigració espanyola. De la construcció d'una identitat. Un llibre on s'il·lustra tota una família que inicia un viatge (en tren), amb els seus neguits i temors, deixant enrere un paisatge i el poble d'origen, fins a arribar a una altra ciutat, on el pare ja ha aconseguit feina. Allà, en aquella nova terra s'aconsegueix, amb esforç, un habitatge digne, la possibilitat d'anar al parc i fer-se entendre en una altra llengua. Els infants, a més, accedeixen a l'escola, el més important, encara que "tots parlessin diferent" i se sentissin apretats en una classe... Allò formava part d'aquella nova terra, la que es va construir entre tots i totes, la dels "nous catalans"!
Un viatge cap a una nova terra i el fet de qüestionar-se preguntes un cop s'arriba a un nou destí:
El que jo no sé és d’on sóc, ara. Jo era del meu poble; però ara, d’on sóc?“.
Una nova terra: la història de moltes famílies, les nostres.



1 de nov. 2017

tardor, Maria Palet

Tardor sense pluja, ni bolets, ni castanyes.
On és la tardor...?, s'haurà perdut, potser?
La Maria Palet ens la recupera amb aquest collage.